(Publicat a l'AVUI el 19 de desembre del 2006)
Sóc mestre de primària i treballo al Baix Llobregat.
Dels gairebé 450 alumnes de la nostra escola, mai n'hem tingut més de 2, en els darrers 10 anys, que tinguessin com a llengua habitual el català. Gairebé tots tenen el castellà com a llengua familiar i, sinó, l'amazic o l'àrab. Hem tingut algun romanès i algun xinès, però han estat tan poc freqüents com els de parla catalana.
Tots els nostres alumnes, llevat d'aquells d'incorporació tardana que han estat massa poc temps dins el nostre sistema educatiu, deixen l'Escola a 6è de Primària perfectament capaços de mantenir una conversa fluida en castellà. Ni la meitat no són capaços de fer-ho en català i la pràctica totalitat tenen enormes dèficits, no tan sols de vocabulari, aspecte més o menys solucionable en un futur, sinó sobretot en el domini de les estructures pròpies de la llengua catalana. Per dir-ho clar, les frases que articulen en català són, en el 90% dels casos, traduccions literals de frases castellanes que, naturalment, si que tenen ben integrades.
Aquesta és la realitat que, a més, l'Administració no pot ignorar pel fet que es veu tossudament reflectida en les proves de competències bàsiques que cada any es passen als nostres alumnes.
A aquesta realitat hauríem d'afegir-n'hi una altra d'encara més incòmode reconeixement: A molts instituts de la nostra zona la llengua catalana només és la vehicular a l'ensenyament sobre el paper i fins ara cap govern ha fet absolutament res per reconduir la situació.
Sóc mestre de primària i treballo al Baix Llobregat.
Dels gairebé 450 alumnes de la nostra escola, mai n'hem tingut més de 2, en els darrers 10 anys, que tinguessin com a llengua habitual el català. Gairebé tots tenen el castellà com a llengua familiar i, sinó, l'amazic o l'àrab. Hem tingut algun romanès i algun xinès, però han estat tan poc freqüents com els de parla catalana.
Tots els nostres alumnes, llevat d'aquells d'incorporació tardana que han estat massa poc temps dins el nostre sistema educatiu, deixen l'Escola a 6è de Primària perfectament capaços de mantenir una conversa fluida en castellà. Ni la meitat no són capaços de fer-ho en català i la pràctica totalitat tenen enormes dèficits, no tan sols de vocabulari, aspecte més o menys solucionable en un futur, sinó sobretot en el domini de les estructures pròpies de la llengua catalana. Per dir-ho clar, les frases que articulen en català són, en el 90% dels casos, traduccions literals de frases castellanes que, naturalment, si que tenen ben integrades.
Aquesta és la realitat que, a més, l'Administració no pot ignorar pel fet que es veu tossudament reflectida en les proves de competències bàsiques que cada any es passen als nostres alumnes.
A aquesta realitat hauríem d'afegir-n'hi una altra d'encara més incòmode reconeixement: A molts instituts de la nostra zona la llengua catalana només és la vehicular a l'ensenyament sobre el paper i fins ara cap govern ha fet absolutament res per reconduir la situació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada